|
Cap de setmana intens, dissabte una crono d’uns 900 metres i diumenge la mítica Font Blanca 1.700 m de desnivell.... i per si no n’hi havia prou coincidia amb la primera prova del campionat del món... je,je.... pintava si més no divertit.

Varem ser tres valents, en Jordi Illamola, en Xevi Juanola i en Tulin, l'Isa ens acompanyava com a reportera gràfica.
Dissabte el matí sortida de casa a les 5.00 del matí ens trobem amb en Xevi a Ripoll a les 6.00 i cap a Andorra hi falta gent, allà ja ens hi esperaven en Tulin i l’Isa que varen pujar el divendres al vespre ( és l’avantatge de tenir una furgo !!).
Arribem a Arinsal i ens diuen que la crono començarà mitja hora més tard, cap problema, cap al bar a fer una infusió ( per escalfar ja hi haurà temps !!).
Hora de sortida, primer els components dels diferents equips del campionat del món i tres metres més enrere, la resta del peloton ( els únics que deviem pagar l'inscripció). Donen la sortida i qui ho va parir quin ritme ( ni el valent d’en Xevi que les sortides se li donen bé, no va podem amb aquets !!). Metre rere metre amunt que fa pujada, arribem a mitja estació ( d’on sortien les dones i els cadets) i penses “cullons només estem aquí !!!” , doncs res amunt i entre esbufec i esbufec es comença a veure l’arribar i desprès de quasi bé una hora d’haver sortit, l’arribada per fi. Baixem cap a recollir la jaqueta mengem una mica i cap a dinar que aquí ja ho tenim tot fet !!

Diumenge, quan ens llevem les cames ens recorden que ahir no les vam tractar gaire bé ... ai que patirem !! Sortim de l’apartament amb en Xevi i pujem cap Arcalís on ja ens esperen com ahir en Tulin i L’Isa. Posem les pells i pujem per pistes cap a la sortida (davant del restaurant d’Arcalís).
L'hora de sortida, igual que ahir primer les màquines i llavors les cafeteres. Sortida i gas a baix, es comencen a alternar les pujades i les baixades ( en total 5 de cada), fins que arriba el moment de calçar els grampons ( per fi temps per agafar una mica d’aire), comencem a pujar per una canal molt xula fins que arribem a coll on tornem a calçar esquís i amunt un centenar de metres més, un altre canvi a grampons i acabar d’arribar a un cim. Baixada molt vertical i sant tornem-hi amunt i avall fins al cap de quasi tres hores on per fi arribem !!! però aixó si l’estat de la neu perfecte – duret i el recorregut quasi tot fora pistes, no es pot demanar res més. A dinar i cap casa !!
Classificacions:
Per veure totes les fotos de la nostre reportera particular cliqueu AQUÍ
|